La veritat més útil

Qui no vol saber la veritat? 

Traçar un camí de la pròpia vida és de savis. Saber què volem per orientar la brúixola requereix saber la veritat sobre un mateix. Conèixer les virtuds i les ombres, adonar-nos de les febleses i fortaleses. La veritat interna ve després de qüestionar la realitat externa, de veure que és canviant segons la nostra interpretació, i que ens pot jugar tant a favor com en contra. Paradoxalment, el que és dins és fora.

Molts processos d'autoconeixement són dolorosos precisament perquè impliquen trobar-nos amb la veritat profunda que guardem amagada. Sovint fa por indagar i submergir-se en territoris propis pantanosos de l'insconscient, de la nostra infantesa, de traumes que vam oblidar per pura supervivència.

La pregunta que em faig: 
és necessari arribar fins aquest punt per ser feliç?

Després d'anys navegant en el món de l'autoconeixement, la psicologia i el coaching, he provat algunes teràpies i de vegades poso en dubte algunes que es basen en indagar en aquest passat oblidat. S'ha d'estar molt segur de fer el camí enrera, tenir les eines i l'acompanyament addient.

Aquesta setmana, en el postgrau de Teràpia Breu i Estratègica vam treballar aquesta idea i em va donar certa llum. En aquesta teràpia no es busca la veritat més certa, es busca la veritat i hipòtesis més útils i que ajudin més al pacient i a resoldre el problema. 

Algunes frases:

'Les solucions intentades i que no funcionen perpetuen el problema'
'A la Teràpia Breu, el bisturí és la comunicació'
'Acusar a los otros de las propias desgracias es la pruebe de la ignorancia humana; acusarnos a nosotros mismos es comenzar a entender; no acusar ni a los otros ni a nosotros mismos, es la verdadera sabiduría.' Epiteo