dissabte, 22 de febrer del 2014

El rellotge imaginari

Diuen que el món gira, els anys passen, els dies volen, els cabells blancs delaten i les arrugues somriuen.

Mentrestant, un temps generós ens regala situacions noves, problemes farcits d'oportunitats, dies brillants que desfan els moments núvols, dies assoleiats que permeten descobrir nous colors.

De vegades, el temps també passa i sembla que res canvïi. Mires enfora i els petits es fan grans, els grans es fan més savis, nous projectes aconsegueixen néixer, nous veïns arriben, bons amics es casen, noves parelles esdevenen pares, uns quants valents emprenen viatges vitals llunyans...

Com en un firmament infinit i aparentment immòbil, hi ha moments a la vida en que el temps sembla que s'aturi quan ets a punt de donar un pas. Com l'atleta que és a punt de començar una carrera, atent i immòbil esperant escoltar el tret de sortida... que no arriba mai. La postura el cansa, la tensió li passa factura, les il.lusions es van marcint, i la incertesa l'abraça més i més fort.

Gestionar el canvi... uns diuen. Gestionar la incertesa... altres opinen. I mentrestant, cal viure el present, suggereixen la majoria, com si d'un regal es tractés, farcit de mil oportunitats, guarnit d'infinits colors, il·luminats per un mateix sol immòbil que neix i s'adorm incessant i que marca el tempo d'un temps que no s'atura, que potser no existeix més enllà dels nostres rellotges.