dissabte, 20 de setembre de 2014

Canviar o no canviar? (aquesta és la qüestió)

Un procés de coaching o de teràpia personal sol néixer d'una situació o estat inicial que genera malestar, incomoditat, patiment, etc. La motivació principal per la qual una persona fa un procés és per canviar aquesta situació per una de més sana, sostenible, beneficiosa.

A priori pot ser que cerquem el canvi en l'exterior: canvi de feina, tallar amb relacions tòxiques, trobar o deixar la parella, tenir més temps lliure, millorar les relacions familiars, incrementar els ingressos, fer una vida més saludable, estimar-se més, reduir l'estrès de l'entorn, disminuir les responsabilitats, deixar un mal hàbit, etc.

Tot bon terapeuta i coach, en l'acompanyament en el procés de canvi, centra a la persona en ella mateixa i la situa en la seva zona d'influència. Recull aquesta voluntat de canvi, destria quin és el problema, defineixen conjuntament l'objectiu i, amb les eines adequades, dissenyen el camí. La feina a fer es basa sobretot en l'empoderament personal, en mantenir la motivació, treballar les pors, gestionar les emocions, reconectar-se amb els propis valors, redissenyar la pròpia vida.

Aquest camí cap a l'objectiu està relacionat amb el camí cap a un mateix. No és fàcil conèixer-se, el treball d'acceptació és dolç i amarg al mateix temps. Per una banda descobreixes els teus dons i virtuds, i per l'altra comences a veure les teves pors i ombres.

En el món del coaching estem enfocats en el canvi personal (intern i extern). "Canvia tu i tot canviarà", "El que és dins, és fora".

Em pregunto, després de caminar algunes hores en aquest camí de l'autoconeixement, si finalment el canvi extern és clau per ser feliç. Vull pensar que quan ens acceptem tal com som, som capaços d'acceptar les circumstàncies, les relacions, la feina, les persones que t'envolten, els teus defectes, etc.

La vida passa a ser d'una contínua lluita per canviar el que no m'agrada per arribar a gaudir-ne. Crec que el camí de l'autoconeixement és circular o en espiral. Rodes, gires i dónes tombs per acabar al mateix punt de partida però amb un punt de vista diferent.


Admiro totes aquelles que són capaços de canviar la seva vida acabant per fi amb una relació que els perjudica, deixant una feina que no els agrada, posant fi a una situació incòmode, ... i també admiro a tots els qui, sense canviar aparentment res del seu exterior, han pogut transformar la seva actitud i arribar al mateix punt: 
ser feliços.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada