divendres, 22 de febrer de 2013

Viure la vida... abans no sigui tard

Ara fa uns dies va tornar a sortir publicat l'article de la infermera i escriptora australiana Bronnie Ware sobre els 5 penediments més comuns abans de morir arrel d'un estudi fet en persones moribundes. Aquestes confessions s'ordenen segons Ware en cinc punts (font: Diari ARA):

1. Tant de bo hagués tingut el coratge de viure la meva pròpia vida, i no la que esperaven els altres. És el penediment més freqüent, segons explica Ware. Quan s'acosta la mort, la gent s'adona que no ha complert els seus somnis i ha d'assumir que ha estat per decisions que ells mateixos han pres o han deixat de prendre.

2. M'agradaria no haver treballat tant. És el penediment de tots els homes, que lamenten no haver estat prou pels seus fills quan eren petits. Algunes dones també en parlen, però, per raons generacionals, poques de les dones que va atendre Ware havien tingut la feina com a activitat principal.

3. M'agradaria haver tingut la valentia d'expressar els meus sentiments. Molta gent reprimeix els seus sentiments per evitar conflictes i arriba a la mort amb la sensació d'haver tingut una vida mediocre i amb sentiments d'amargor.

4. M'agradaria haver mantingut més el contacte amb els meus amics. L'autora assegura que ha vist remordiments molt profunds en pacients que morien, perquè descobrien que havien deixat perdre amistats molt valuoses atrapats pel ritme del dia a dia.


5. M'agradaria haver-me permès ser més feliç. Aquesta sensació és "sorprenentment comuna" entre els moribunds, segons Bronnie Ware, que assegura que la gent entén, quan ja és massa tard, que la felicitat és una elecció, i que ells mateixos se l'han limitat.

...

Quan prenem consciència que la vida no és eterna, que cada dia pot ser l'últim, ens adonem de la importància que té el moment present, ens és més fàcil connectar-nos amb l'ara i aquí, amb el que és essencial.

Les experiències properes a la mort ens fan renéixer, ens posicionen davant les coses que són importants per nosaltres. Ser previsors i fer-nos aquesta reflexió cada dia, ens pot ajudar a establir de nou les prioritats a la nostra vida, a orientar la nostra brúixola interior i invertir les nostres energies en allò que ens motiva de veritat.

'No es tracta de posar anys a la vida, sinó posar vida als anys'

Com diu Ware, cal que reflexionem a temps per poder marxar tranquils. En d'altres paraules, cal fer el que ens mana el cor i busquem el sentit de la vida, siguem honestos i coherents amb nosaltres mateixos, per viure des de la calma i la pau interior en el possible, atrevint-nos a ser nosaltres mateixos i permetent que els altres siguin qui són. Perdonem-nos i perdonem. Cerquem la felicitat insistentment, per nosaltres i per als altres, i deixem aquest món una mica millor del que l'hem trobat.

Que no ens quedi mai per dir un "t'estimo", no estalviem una paraula amable, fem el que creiem que hem vingut a fer, aportem al món aquell talent amagat, i si més no, intente-m'ho. Perquè les coses que ens penedirem el dia de demà seran aquelles que no hem intentat.

Preguntes en clau de Coaching

- Què és el que tens pendent de fer per ser feliç?
- Què faries si només et quedéssin dos anys, tres mesos, un dia... de vida?
- Què és el més important per tu?
- Si no tinguessis por, què faries?
- I si no ho fas ara, quan ho faràs?
- Quines són les teves prioritats, i quant de temps dediques a cadascuna?
- Quines coses et connecten amb la vida?
- Què pots aportar al món, als altres, ... que encara no has aportat?

Afegeixo en aquest post un fragment d'una entrevista que li han fet a una amiga, mestra i  encara millor persona, a la darrera revista de la Fundació Àmbit, per ser per mi gran font d'inspiració, d'una gran saviesa davant la vida. Amb el seu permís, l'Anna Cruspinera diu:

Carta a un nadó amb 5 consells: 
1. Gaudeix de cada moment i amb qui et trobis
2. Responsabilitza't tant del que fas com del que deixes de fer
3. Escull fer el que t'agrada i estima el que fas
4. Contribueix amb la teva aportació a fer un món millor on viure i conviure.
5. Fes que quan arribi el teu final, sigui quan sigui, hagi valgut la pena!

Cinc motius per viure i conviure:
1. Trobar i donar sentit a la vida
2. L'amor compartit
3. Les persones que ens trobem pel camí
4. Poder gaudir de la bellesa que tenim al davant
5. El continu aprenentatge fins l'últim moment


Frase 'El guerrero pacífico'
           On ets? Aquí
           Quina hora és? Ara
           Qui ets? Aquest moment

          'Gaudeix de les petites coses de la vida, algun dia t'adonaràs que eren les més grans'

Llibres relacionats:
- ¿Y si no es ahora, cuándo? Sobre la urgencia de vivir la vida. Marcelo Rittner
- El poder del ahora. Eckhart Tolle
- Practicando el poder del ahora. Eckhart Tolle
- Hoy, aquí y ahora estás a tiempo de ser feliz. Bernabé Tierno
- El sentit de la vida o la vida sentida. Xavier Guix.


Parlar per parlar - Espai de Coaching 

http://www.ivoox.com/l-ara-i-aqui-viure-present-audios-mp3_rf_1809168_1.html


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada