Un cop més el gran Clint Eastwood ha fet una pel·lícula d'extrema sensibilitat.
'Hereafter' ('Más allá de la vida') tracta del més enllà i del que diuen que passa després de la mort. Com en Gran Torino, Invictus, Million Dollar Baby, .. Eastwood broda l'argument i la banda sonora; en aquest cas, sobre tres històries de persones que cerquen respostes a la mort. La pel·lícula ens va atrapar i em va remoure bastant. És de les pel·lis que vius/veus amb el cor i no pas amb els ulls. Us la recomano!
Una altra recomanació és que, si podeu, l'aneu a veure al cinema Aribau (Bcn). És dels últims cinemes antics, amb pantalla gegant, amb llargs passadissos, butaques toves sense cap i sense reposa-begudes, amb decoració de dècades passades... Us recordeu de la zona anfiteatre? Jo els hi dic cinemes ET, perquè són els que em recorden a quan era petita i van estrenar la mítica 'ET' i vaig veure a l'antic cinema Balaña de Sants o a l'estrena de Titànic a Lleida. I encara més, vam haver de fer una llarga cua per entrar al cinema. Fabulós!, de veritat.
I la lliçó va ser tot just acabar la pel·lícula. En obrir els llums després dels crèdits hi havia gent que ja havia desocupat els seus llocs i d'altres que, en canvi, seguien ancorats a la butaca, colpits, tocats, encara dins de la pel·lícula. Jo era una d'aquestes persones, però encara vaig copsar-me més en veure's aixecar una parella de persones invidents que s'asseien a les primeres files i, agafades del braç i cadascú amb el seu bastó blanc, abandonaven el cinema. Sensacional!
Felicitats Sr. Eastwood per crear cel·luloide de qualitat!
Enhorabona parella per inspirar-nos a superar les nostres pròpies límitacions, de vegades tan petites i de vegades tan grans.
'Hereafter' ('Más allá de la vida') tracta del més enllà i del que diuen que passa després de la mort. Com en Gran Torino, Invictus, Million Dollar Baby, .. Eastwood broda l'argument i la banda sonora; en aquest cas, sobre tres històries de persones que cerquen respostes a la mort. La pel·lícula ens va atrapar i em va remoure bastant. És de les pel·lis que vius/veus amb el cor i no pas amb els ulls. Us la recomano!
Una altra recomanació és que, si podeu, l'aneu a veure al cinema Aribau (Bcn). És dels últims cinemes antics, amb pantalla gegant, amb llargs passadissos, butaques toves sense cap i sense reposa-begudes, amb decoració de dècades passades... Us recordeu de la zona anfiteatre? Jo els hi dic cinemes ET, perquè són els que em recorden a quan era petita i van estrenar la mítica 'ET' i vaig veure a l'antic cinema Balaña de Sants o a l'estrena de Titànic a Lleida. I encara més, vam haver de fer una llarga cua per entrar al cinema. Fabulós!, de veritat.
I la lliçó va ser tot just acabar la pel·lícula. En obrir els llums després dels crèdits hi havia gent que ja havia desocupat els seus llocs i d'altres que, en canvi, seguien ancorats a la butaca, colpits, tocats, encara dins de la pel·lícula. Jo era una d'aquestes persones, però encara vaig copsar-me més en veure's aixecar una parella de persones invidents que s'asseien a les primeres files i, agafades del braç i cadascú amb el seu bastó blanc, abandonaven el cinema. Sensacional!
Felicitats Sr. Eastwood per crear cel·luloide de qualitat!
Enhorabona parella per inspirar-nos a superar les nostres pròpies límitacions, de vegades tan petites i de vegades tan grans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada